Els serveis electrònics de confiança: un canvi radical a les nostres vides

Article original publicat a Expansión, el 01/12/2022

Els serveis electrònics de confiança són un conjunt de serveis altament regulats i controlats pels governs de la UE relacionats principalment amb la identitat de les persones i de les empreses i que tenen com a objectiu principal garantir que les interaccions digitals entre aquests compleixen tots els requisits tècnics i de seguretat necessaris per assegurar que les identitats digitals i la informació que es comparteix per mitjans electrònics són reals, confidencials i fiables.

Però com es garanteix la confiança en aquests serveis? “A diversos nivells. En primer lloc, hi ha un conjunt de reglaments i normatives tècniques desenvolupats per organismes d’estandardització internacionals, europeus i nacionals que defineixen al detall els requisits obligatoris per poder prestar aquests serveis, tant en l’àmbit tecnològic com de gestió i seguretat. En segon lloc, el Govern obliga les empreses i els organismes que els vulguin oferir, també coneguts com a Prestadors Qualificats de Serveis Electrònics de Confiança o QTSP (de l’anglès Qualified Trust Service Providers) a homologar-se, duent a terme un conjunt d’auditories que verifiquen que els productes, les infraestructures i les organitzacions compleixen aquestes normatives i estàndards, per últim, tant el Govern d’Espanya com la UE fan pública una llista amb el conjunt d’empreses certificades, cosa que permet a qualsevol persona comprovar directament la validesa i l’estat d’homologació de cada servei i prestador”, explica Pere Barba, CTO de Víntegris, l’empresa que, des del 2004, fabrica sistemes i aplicacions innovadors per a la gestió de certificats digitals, firmes digitals legalment vinculants i autenticació robusta, que són utilitzats pels principals bancs, companyies d’assegurances, salut i empreses minoristes i institucions governamentals i del sector públic de tot el món.

Els serveis i transaccions més coneguts són el servei d’emissió de certificats digitals o signatura electrònica, però la llista és força més llarga i inclou molts dels aspectes que cobreixen el procés de comunicació entre dues parts (persones i organitzacions) als entorns digitals, principalment internet, com les notificacions electròniques o les marques de temps. “En qualsevol cas, la llista de serveis de confiança evoluciona i va creixent per adaptar-se a les novetats del mercat. Recentment, per exemple, a Espanya s’ha aprovat el servei d’identificació a distància que permet la creació d’identitats digitals amb el mateix valor jurídic que la personació física, i que permet garantir en els ecosistemes digitals l’autenticitat de les persones i organitzacions amb absoluta confiança, aquesta nova situació representa un canvi de paradigma radical, ja que per primera vegada s’alinea des d’un punt de vista operatiu i de reconeixement jurídic la capacitat d’interacció de les persones al món digital i al metavers amb la del món físic”, comenta Barba.

Aquest procés d’identificació a distància de confiança és un procés de vídeo identificació, semblant al que el sector bancari fa servir des de fa alguns anys, però amb una sèrie de millores i controls addicionals que permeten assegurar amb més garanties la identitat de les persones. Entre aquests controls destaquen l’ús de tecnologia biomètrica que certifica l’autenticitat de la documentació presentada i la seva correspondència amb els trets facials del sol·licitant, una prova de vida que garanteix que no s’estiguin fent servir vídeos pregravats i una validació contra el servei de verificació de dades i documentació de la Policia Nacional.

“Addicionalment el conjunt d’evidències resultants d’aquest procés el revisa el prestador del servei abans d’autoritzar la creació de la identitat digital i habilita la persona per interactuar amb la resta dels membres de l’ecosistema”, puntualitza el CTO de Víntegris. I afegeix que, “aquest procés representa un abans i un després en la capacitat de transformació digital que les empreses i administracions públiques poden oferir a la ciutadania, ja que fins fa poc era necessària la personació física a tots els tràmits amb un mínim d’implicacions legals o possibilitat de frau, cosa que limitava la capacitat de transformació de processos i tràmits a aquells amb una càrrega jurídica mínima”.

Amb la creació i l’aprovació del servei d’identificació a distància, també conegut com a vídeo identificació qualificada, s’obre la porta a la creació de solucions que permetin una interacció entre les persones, organitzacions i administracions públiques cent per cent remota, digital i fiable. Per això s’obre el ventall dels tràmits que es podran fer digitalment a partir d’ara. “Pràcticament, es podran fer tots els tràmits”, assegura Pere Barba. “Amb les administracions públiques, per exemple, hi ha encara una infinitat d’operatives que exigeixen als ciutadans desplaçaments als ajuntaments, diputacions i agències ministerials, entre d’altres. Els serveis de confiança ofereixen avui dia, tots els elements necessaris perquè aquests tràmits es puguin digitalitzar, millorant l’eficiència d’aquestes organitzacions i estalviant el temps que s’inverteix en desplaçaments i generant un estalvi en petjada de carboni sense antecedents fins ara. Cosa que suposa un estalvi en temps i diners, no només per als ciutadans, sinó també per a moltes empreses i professionals autònoms que poden, amb aquesta nova eina, introduir de manera molt senzilla i en qualsevol situació, processos de signatura electrònica amb el màxim reconeixement legal”.

Com en molts altres escenaris tecnològics, el principal desafiament és educar totes les parts en els riscos que té l’ús incorrecte o descontrolat de la nostra identitat al món digital. “A partir d´aquí, és important saber identificar les organitzacions i empreses que ofereixen els serveis de confiança homologats, ja que representen l´únic mecanisme real que permet garantir que la transformació digital de la nostra societat es faci garantint els nostres drets com a ciutadans de la UE i el tractament fiable de les dades que compartim entre nosaltres i amb tercers.De la mateixa manera, és important desconfiar de les empreses que gestionen les nostres dades sense cap mena de supervisió i que, o bé no compleixen amb els criteris de seguretat necessaris per garantir la custòdia de les nostres dades, o bé puguin compartir-les amb finalitats econòmiques. Cal buscar sempre l’etiqueta de Prestador Electrònic de Serveis de Confiança Qualificats”, conclou Pere Barba, CTO de Víntegris.