El Economista / Èxit empresarial / Pàg. 30 / Febrer 2019
Quan Facundo Rojo va començar a interessar-se per la seguretat digital, abans de l’any 2000, encara no havia “Molt mercat” per a aquest sector, tal com Rojo afirma. Va proposar crear un departament de seguretat en l’empresa on treballava per aquell temps, però li van fer cas “d’aquella manera”. Així que Rojo va decidir “muntar pel seu compte”. Ens remuntem a l’any 2003, i l’objectiu de Rojo era ser una empresa de seguretat informàtica professional, que llavors no abundaven. Rojo tenia experiència com a venedor i com a tècnic, així que, per la seva empresa, va voler combinar els dos factors. D’aquesta manera va néixer Víntegris l’any 2004. No tenia el finançament de ningú. La seva base es va conformar dels clients que el coneixien pel seu pas en anteriors empreses, i en un primer moment va optar per treballar amb productes de tercers. Va ser formant la seva cartera de clients, fins que va arribar el punt en què van decidir passar a desenvolupar peces a petició del demandant, de manera que se satisfessin les seves necessitats personals. El 2014, l’empresa va fer un gir: decidir disminuir la venda de tecnologia d’altres per potenciar la seva pròpia.
Seguretat digital, una demanda en auge
“Vam detectar que es van començar a utilitzar molt els certificats digitals. El demanaven Hisenda o la Direcció General de Trànsit. Al principi, aquest certificat s’instal·lava en un llapis de memòria. Després, es posava a l’ordinador i ja es podia utilitzar. Però va sorgir un problema: les empreses desconeixien quants certificats digitals tenien, on eren i quin ús es feia d’ells, cosa que els preocupava”, explica Rojo. Els certificats digitals permeten autenticar la identificació d’una persona a Internet, de manera que el certificat digital d’una empresa permet crear obligacions vinculants per a aquesta.
Arribats a aquest punt, Rojo va decidir crear un sistema que centralitzés tots els certificats digitals d’una empresa en un servidor, de manera que es pogués controlar qui té els certificats, qui els pot utilitzar, seguir l’ús que es fa d’ell i quan expira. Rojo emfatitza en aquest últim punt: “És molt important conèixer quan expiren els certificats perquè, si això passa, l’empresa no pot treballar”. Posteriorment, van voler fer un pas més enllà i posar tota aquesta infraestructura en el núvol. És l’última fita de la signatura: el nebulaCERT
Tota aquesta tecnologia de seguretat digital és important per a les empreses perquè amb els certificats digitals -i altres- es pot actuar en nom de la societat. En Víntegris es preocupen molt per les garanties legals que tenen els seus productes, així que compten amb les màximes homologacions que atorga la Unió Europea compleixen el seu últim reglament, el conegut com eIDAS. “Això és el que diferencia Víntegris de les competidores. Però, per desgràcia, en molts casos es valora més el preu que la seguretat, la certificació, la qualitat i les garanties legals”, lamenta Rojo.
La importància de posseir un certificat qualificat
Rojo posa com a exemple un contracte que ha signat en nom de la seva empresa des del mòbil. “Els certificats digitals faciliten la vida de les companyies perquè els permet, entre altres coses, signar contractes sense la necessitat de ser-hi físicament”. Dins dels certificats, hi ha els certificats qualificats. Són aquells que emet una entitat homologada i fent servir una tecnologia certificada.
El procediment consisteix en què quan s’ha d’emetre un certificat, es verifica la identitat del subjecte que ha de fer-lo servir -aquí es fa en persona i, quan necessita utilitzar un certificat digital, se li dóna un testimoni -una mena de nombre secret- que només coneix ell i que li arriba al mòbil. Per tant, l’operació està reforçada amb un codi de seguretat que només coneix el subjecte en qüestió.
Els certificats qualificats aporten un avantatge significatiu en els casos de conflicte: la càrrega de la prova en un plet. Per exemple, “si firmes un contracte amb un banc mitjançant un certificat digital i tu dius que no has signat aquest contracte, la prova l’has d’aportar tu perquè el certificat és qualificat. El jutge li donarà la raó al banc. I si la signatura no és qualificada, qui ha d’aportar la prova és el banc. D’aquesta manera, l’empresa es treu la pressió d’haver de demostrar que aquesta persona realment ha signat”. Rojo explica, seguint aquesta lògica, que entre els seus 90 clients es troben grans entitats financeres, asseguradores o companyies que realitzen transaccions immobiliàries i, en general, accions que exigeixen “compromís seriós, formal i legal”. En alguns països, com ara Alemanya, segons explica Rojo, un certificat digital és equiparable a algunes operacions a la signatura notarial. “A Espanya, de moment, un certificat no podrà substituir un notari, perquè la llei diu, per exemple, que una hipoteca s’ha d’inscriure i formalitzar en escriptura pública davant notari. Però en moltes altres accions sí que podrà utilitzar-se el certificat digital”.
Víntegris busca socis per expandir-se a l’estranger, sobretot a Alemanya i Dinamarca
El rol dels seus socis és distribuir els seus productes
Els socis de Víntegris distribueixen la seva tecnologia. Anteriorment, venien directament a través d’un equip de vendes, però el 2017 Víntegris va decidir canviar el model de vendes i passar a la distribució per part dels socis. “La venda directa la deixem per als comptes molt grans i algunes amb molta història a la nostra empresa”. En un futur, la intenció de Rojo és que la seva empresa es dediqui exclusivament a la tecnologia i al seu desenvolupament i, d’altra banda, delegar en els socis totes les qüestions relacionades amb els serveis.
Rojo detalla que tenen una xarxa de partners “important”. “Tenim a Saragossa, Barcelona, Bilbao, Madrid … I sis a Amèrica Llatina”. L’elecció de la regió llatinoamericana és merament pràctica: per l’idioma. Ara, han expandit la seva xarxa a la Gran Bretanya i busquen socis a Alemanya i Dinamarca perquè “estan fent servir certificats com els que ells ofereixen”.
El negoci de la seguretat digital és complex, i per al director general de Víntegris “encara no ha despertat”. La seva xifra de negocis ha disminuït, però “la xifra de venda de tecnologia pròpia ha augmentat. A més, hem canviat la manera de vendre-la: ja no la venem com a producte sinó com a servei: venem el seu ús”.
Víntegris va tancar l’any passat amb una facturació de 5,5 milions d’euros, en 2017 va ser de 5,1 milions, i té uns 70 treballadors. El full de ruta de Víntegris consisteix a fer “múscul financer a Espanya” perquè hi ha grans operacions a l’estranger que encara no poden abordar -perquè, per exemple, exigeixen obrir una empresa en aquest país determinat perquè admetin els certificats que emetem. Mentrestant, es desenvolupa aquest nou sector, que està en plena expansió reguladora en un món on tot passa per la digitalització, i on la seguretat cada vegada preocupa més. Salvaguardar el seu finançament amb les tradicionals pòlisses de crèdit i comptant amb el Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), un organisme fiscal que concedeix préstecs a llarg termini i dels que només s’ha de retornar una part.
‘nebulaSUITE’, el seu producte més nou
En 2017 van crear nebulaSUITE. És una solució integral que proporciona la infraestructura completa per emetre i gestionar els certificats digitals, així com la signatura digital qualificada, i tot a través de serveis basats en el núvol i protegits per autenticació robusta.
Està dissenyada per a ordinadors i per a dispositius mòbils i compta amb l’acreditació de les autoritats de la Unió Europea, ja que compleix les exigències de l’últim reglament comunitari -de 2014-, així com amb la revisió del Centre Criptològic Nacional. I, en 2016, l’empresa es va homologar com a prestador de serveis de confiança.
PDF de l’article original: El Economista_Facundo Rojo, Víntegris (només en espanyol)
Article original Online: El Economista (només en espanyol)
